Premis Convit

Premi a la trajectòria de promoció de la llengua catalana entre la societat

Joan Beltran
Joan Beltran (Tortosa, 1933) va ser professor i coordinador dels primers cursos de llengua catalana i de reciclatge a les Terres de l'Ebre. És autor de llibres cabdals per a l'ensenyament del català de les Terres de l'Ebre: L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre (1986); Cruïlla. Curs de llengua (2002), Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció (2002), Vocabulari de cruïlla (2010).

Premi a una iniciativa concreta de promoció de la llengua i cultura catalanes

Daniel Olivares
Daniel Olivares, un informàtic d'Elx,va posar en marxa fa un any a través de la xarxa social flog.cat una campanya de recollida de firmes per aconseguir que el portal de YouTube, un dels més populars d'Internet, fos navegable en català, de la mateixa manera que ja fa temps que ho són altres eines de Google. Aquesta nova fita ha estat possible després que s'entreguessin a Google gairebé 3.000 signatures vàlides.

Premi a la trajectòria de promoció de la llengua catalana entre la societat

Ramon Amigó
Ramon Amigó (Reus 1925) va exercir de mestre de català durant la postguerra i ha publicat multitud de reculls toponímics i guies itineràries de la Catalunya Nova. Ha fet cursos d'onomàstica a diverses universitats. Va ser vicepresident de la Societat d'Onomàstica de Catalunya. Des del 1994 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
Més informació

Joan Beltran
Joan Beltran (Tortosa, 1933) va ser professor i coordinador dels primers cursos de llengua catalana i de reciclatge a les Terres de l'Ebre. És autor de llibres cabdals per a l'ensenyament del català de les Terres de l'Ebre: L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre (1986); Cruïlla. Curs de llengua (2002), Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció (2002), Vocabulari de cruïlla (2010).

Teresa Casals
Nacuda el 1941, la Teresa Casals va tenir un paper proactiu molt important durant la transició en l'establiment del model d'escola catalana i d'immersió lingüística, i en el reciclatge de professors. Ha estat durant uns anys cap de l'Oficina de Llengua del Comissionat i del Departament d'Universitats de la Generalitat de Catalunya i ha engegat projectes clau per a la normalització en aquest àmbit. Actualment participa activament a la Plataforma per la Llengua i a la Fundació Vincle.

Ernest Costa
Ernest Costa ha dedicat tota la seva vida a la recuperació de la memòria oral de la gent anònima del país. És autor de nombrosos treballs escrits, audiovisuals per a les escoles, programes de ràdio i televisió, etc., en els quals ha vetllat sempre per la qualitat lingüística i per l'ús genuí de les nostres formes de parlar. A més, és una persona molt compromesa amb el seu país i d'una coherència lingüística de pedra picada.

Josep M. López
Nascut el 1941. Periodista i crític de cinema, ha defensat el cinema en català. Membre del patronat de la Universitat Catalana d'Estiu, ha estat durant molts anys l'organitzador del cicle de cinema d'aquesta universitat. Ha estat promotor de la cultura catalana i, com a tal, accionista de la llibreria Ona. Actualment és membre de la Plataforma per la Llengua i, com a cap de l'àrea de cinema, ha presentat diversos estudis i ha intervingut en la redacció de la llei del cinema.

Òmnium Cultural
Òmnium treballa per la promoció i la normalització de la llengua catalana, la cultura i la identitat nacional de Catalunya. En l’actualitat, i després d’anys de treball constant, Òmnium té la voluntat d’esdevenir el punt de trobada de la societat civil. Una casa comuna generadora d’idees i projectes que permetin afrontar els nous reptes que planteja una societat canviant i en constant evolució: la Catalunya del segle XXI.
Més informació

M. Teresa Piquer
M. Teresa Piquer fou impulsora de la immersió lingüística a les escoles del Baix Camp. En uns moments com aquests en què es qüestiona el model d'escola catalana basat en la immersió lingüística i en el català com a llengua vehicular fóra molt adient reconèixer a través de la seva figura la tasca duta a terme per tants mestres a favor de la implantació d'aquesta metodologia d'aprenentatge de la llengua catalana a l'escola.

Plataforma per la Llengua
La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que té com a objectiu garantir la presència de la nostra llengua en tots els àmbits i a tot el territori de parla catalana, com a element fonamental de la cohesió social. Treballa des del pragmatisme i el rigor. L’entitat ha incrementat la presència i ús del català amb resultats concrets i palpables.
Més informació

Tallers per la Llengua
L’associació Tallers per la Llengua es dedica a elaborar i impartir tallers adreçats a fomentar la sensibilitat envers la diversitat lingüística, la plena consciència de la situació del català i l’adopció de conductes lingüísticament assertives que ajudin a assolir la normalització plena del català i fer que esdevingui la llengua comuna de totes les persones que viuen en el territori lingüístic català. La principal novetat és que treballen des de la psicopedagogia.
Més informació

Premi a una iniciativa concreta de promoció de la llengua i cultura catalanes

ACEFIR
ACEFIR (Associació Catalana per a l'Educació, la Formació i la Recerca) ha editat el primer mètode d'aprenentatge de català per a nouvinguts analfabets El nostre món, amb el suport de la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i Caixa Manresa. Coincidint  que aquest any 2011 és l'any europeu del voluntariat, cal destacar que totes les persones que hi han col·laborat ho han fet de forma voluntària i desinteressada.
Més informació

Josep M. Borrull
Josep M. Borrull ha posat en marxa la llista de correu Català Sempre, que arriba a més de 13.000 subscriptors i que a través d'una lletra quinzenal de la qual actualment se n'han fet uns 100 números promou  la conducta lingüísticament assertiva i sostenible de parlar regularment en català. El to, la continuïtat, l'efectivitat i l'abast de Català Sempre mereixen un reconeixement en la persona de Josep M. Borrull, que, als seus vora 80 anys, n’és l'ànima.

Carmanyola Sex
El món econòmic és un dels lingüísticament més deficitaris del nostre país. Calen, doncs, emprenedors disposats a apostar pel català. I si l’activitat està lligada a un dels grans motors de la humanitat, el sexe, en el qual és pràcticament absent, l’aposta és doblement meritòria. És el cas de l’empresa Carmanyola Sex, que es defineix com una empresa dels Països Catalans, dedicada a satisfer la vida sexual, amb el català com a llengua de treball i incorporat a l’etiquetatge.
Més informació

Comissió de Catalanoparlants d'Adopció de la Plataforma per la Llengua
La Comissió de Catalanoparlants d'Adopció de la Plataforma per la Llengua és la responsable de la guia El català també és meu, que té per objectiu exposar i argumentar les reflexions que els catalanoparlants d’adopció han fet per sentir com a seva la llengua catalana. S'estructura en sis fases que recorren el procés d'adopció lingüística de les persones que arriben al país desconeixent la llengua catalana i que acaben adoptant-la com a llengua comuna.
Més informació

Enric Garriga
Enric Garriga és el responsable del magazín radiofònic Un quart de català, dedicat a l'actualitat de la llengua catalana i del CPNL, que s'emet setmanalment a Tarragona Ràdio des de l'any 2000. Actualment va per la 12a temporada i aviat haurà traspassat el llindar dels 350 programes emesos.
Més informació

Enric Gil
Enric Gil va ser l'impulsor del diari electrònic Pàgina 26. És una de les poques capçaleres periodístiques en català al País Valencià. S'ha convertit en una referència en el camí de la creació d'un espai comunicatiu i informatiu valencià i en valencià a Internet, un camí cap la creació i consolidació de referents informatius propis i de qualitat que puguin formar part del conjunt comunicatiu global en català.
Més informació

Joan Moratinos
Joan Moratinos, Sant Joan (Mallorca) 1962, membre de Softcatalà, és el desenvolupador del diccionari lliure de català inclòs a l'OpenOffice, Mozilla i Abiword. Aquest corrector ortogràfic, que és el més potent i actualitzat per als usuaris de llengua catalana, entre altres característiques permet també la morfologia verbal valenciana i balear. La seva tasca ha comportat que el producte OpenOffice, de difusió gratuïta, superi clarament la resta de productes en prestacions per a la correcció.

Oberts al català - Confederació de Comerç de Catalunya
“Oberts al català” fomenta l’ús del català al comerç, els serveis i el turisme. És una campanya amb noves actuacions, que s’estén a nous sectors. Els materials informatius, en 10 idiomes, transmeten un missatge positiu sobre el català i la utilitat de conèixer-lo. Hi col·laboren Generalitat, ajuntaments, diputacions, CPNL i Òmnium.
Més informació

Daniel Olivares
Daniel Olivares, un informàtic d'Elx,va posar en marxa fa un any a través de la xarxa social flog.cat una campanya de recollida de firmes per aconseguir que el portal de YouTube, un dels més populars d'Internet, fos navegable en català, de la mateixa manera que ja fa temps que ho són altres eines de Google. Aquesta nova fita ha estat possible després que s'entreguessin a Google gairebé 3.000 signatures vàlides.

Romaquí
L'associació Romaquí s'encarrega des de l'any 2007 d'oferir un servei de guies turístics en català a Roma. En aquesta província italiana no es donen acreditacions de guia en llengua catalana, la qual cosa fa que aquest servei sigui gairebé impensable. Romaquí, en canvi, vol promoure un turisme de qualitat, que s’allunyi del turisme de massa i que respecti la diversitat.
Més informació

Josep Ros
Josep Ros és jutge de pau de Mediona i ha sentat jurisprudència en guanyar el recurs que va interposar contra ell el 2007 una jutgessa de Vilafranca del Penedès per negar-se a traduir els assentaments fets en català en el registre municipal de naixements, casaments i defuncions.

Gemma Sanginés i Ferran Suay
L'any 2004 Gemma Sanginés i Ferran Suay van concretar el primer mètode basat en la psicopedagogia per fomentar l’ús de la llengua catalana: el TELP (Taller d'Espai Lingüístic Personal). Des d’aleshores n’han impartir desenes de sessions amb l’objectiu de minimitzar les situacions d'estrès davant d'interaccions lingüístiques i augmentar el benestar personal en usar la llengua d'identificació. Actualment també s'imparteix de manera molt reeixida adaptat al cas de la llengua basca.

Josep Vallcorba
Ha estat l'impulsor tecnicopolític del Pla per a la Llengua i la Cohesió Social i, per tant, ha estat responsable de les aules d'acollida per a alumnat estranger, dels plans educatius d'entorn, del pla per a l'actualització de la immersió lingüística, del projecte de convivència intercultural, del projecte lingüístic plurilingüe, del pla de llengües estrangeres, de l'ensenyament de les llengües d'origen...

Actualment, la llengua catalana s’enfronta a múltiples reptes a causa de l’impacte, d’una banda, de la globalització i, de l’altra, dels grans moviments de població. A aquests reptes, que tenen la majoria de llengües de demografia mitjana, s’hi afegeix, en el cas de la llengua catalana, un dèficit d’ús en molts àmbits. Les situacions sociolingüístiques són també molt diverses en els territoris on és parlada, com a conseqüència de circumstàncies històriques i també d’un diferent tracte legal segons el territori.

Malgrat aquesta situació, la llengua catalana fa gala d’una vitalitat extraordinària que és fruit de la feina de les institucions i de les entitats, però també de les iniciatives de nombroses persones que a títol particular dediquen temps i esforços a fomentar l’ús de la llengua.

Per aquest motiu, en el 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, que tindrà lloc a Reus els dies 24 i 25 de març de 2011, es vol reconèixer aquelles persones que hagin destacat per la seva trajectòria a favor de la llengua catalana o per haver dut a terme una iniciativa en aquest sentit.

• Reconèixer el treball de les persones que han destacat per una trajectòria de treball i dedicació al foment de la llengua i cultura catalanes arreu dels territoris de parla catalana, potenciant, en la mesura del possible, aquelles que no ocupin càrrecs de responsabilitat amb molta projecció mediàtica o celebritats ja reconegudes pels mitjans.
• Incentivar el coneixement públic de les iniciatives i persones que a tot el domini lingüístic treballen a favor de la llengua i cultura catalanes.

Atenent els objectius, els Premis Convit tenen dues categories:

• Premi a la trajectòria de promoció de la llengua catalana entre la societat.
• Premi a una iniciativa concreta de promoció de la llengua i cultura catalanes.

Es poden presentar candidatures als Premis Convit a través del web fins al 28 de febrer.

• El jurat, en les valoracions de les candidatures presentades, podrà tenir en compte el nombre de suports rebuts. Malgrat això, haurà de prioritzar en la seva valoració la significació de les persones candidates i els mèrits de les iniciatives promogudes.
• Els premis s’atorgaran per consens.
• El secretari o secretària del jurat, amb veu però sense vot, haurà de vetllar perquè la designació de les persones premiades s’ajusti a l’objectiu dels premis.
• El jurat, si ho creu oportú, podrà sol·licitar assessorament als membres del comitè organitzador.
• El jurat pot declarar desert algun dels premis.
• La decisió del jurat serà inapel·lable.

El premi a les persones guanyadores consistirà en una reproducció de l’Àliga de Reus, element emblemàtic de la cultura i la tradició de la ciutat, i un diploma acreditatiu.

Els Premis Convit es lliuraran durant el dinar de cloenda del 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, que tindrà lloc el divendres 25 de març de 2011, i posteriorment seran publicats al web del Congrés.

El jurat dels Premis Convit 2011 estarà format per:

• Empar Pont, regidora de Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, que presidirà el jurat.
• Anna Domingo, responsable de Política Lingüística a Tarragona.
• Anna Saperas, directora del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura.
• Eugeni Perea, arxiver de la Diputació de Tarragona.
• Maria Bargalló, vicerectora de Comunitat Universitària i Estudiants de la Universitat Rovira i Virgili.
• Joan Josep Sardà, secretari general de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus.
• Encarnació Ricart, presidenta de la Comissió de Política Lingüística de la Xarxa Vives d’Universitats.
• Raquel Prius, cap d’Educació i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, que actuarà com a secretària del jurat.