Presentació d’experiències


Llengua i immigració

Cercador de recursos per a l'acolliment

Elena Blaya
Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
El cercador de recursos per a l'acolliment lingüístic és una eina ubicada a la pàgina web de la Direcció General de Política Lingüística creada per als professionals que fan tasques d'acolliment lingüístic per a adults. Aquest cercador té com a objectiu recollir tots els recursos existents que poden servir per fer les sessions d'acolliment lingüístic en català. Aquestes sessions es poden fer des d'organitzacions i entitats, però també des d'empreses o des de centres de formació ocupacionals. És per això que el cercador disposa d'un camp que permet cercar recursos per sector d’ocupació. Així, els professionals poden fer acolliment lingüístic alhora que presenten les estructures bàsiques relacionades amb la tasca professional que l’alumnat haurà de desenvolupar. Els recursos que formen el cercador s’han introduït tenint en compte el perfil d’usuari, el tipus de suport, si serveix per a aprenents de qualsevol llengua o va adreç at a persones d’una llengua determinada, a quin nivell d’aprenentatge correspon, quin tema o quins temes es tracten en aquell recurs, a quin sector professional s’adreça, si tracta aspectes teòrics relacionats amb la gestió de l’aula, i si conté orientacions didàctiques generals o no. Aquesta anàlisi ha permès que el cercador ofereixi a l’usuari nou camps de cerca. Com més informació es tingui sobre el tipus d’alumnat, més acurada serà la cerca i, per tant, s’obtindrà com a resultat uns recursos més adequats a les necessitats.

Els gags més divertits de la nostra llengua

Eulàlia Buch i Marc Biosca
Plataforma per la Llengua
Presentem una campanya de sensibilització que té com a objectiu convidar a reflexionar al voltant de les situacions lingüístiques més habituals que es donen quan un catalanoparlant es dirigeix a un nouvingut. La campanya s’estructura en sis gags que hem impulsat des de la Plataforma per la Llengua i que ha produït la productora audiovisual Minoria Absoluta. De dos minuts de duració cadascun, relaten, en clau d’humor, allò que en definitiva és el cos central de les idees i conceptualitzacions de la Plataforma per la Llengua respecte a les gestions lingüístiques que fem els catalanoparlants. Des d’aquesta clau d’humor, hem pretès de desemmascarar certes situacions i actituds lingüístiques per posar-ne en evidència els estereotips i tòpics que encara són ben presents en la gestió de la llengua catalana, sobretot, quan aquesta es du a terme amb un nouvingut com a interlocutor. Així, els resultat d’aquests sis gags són una aproximació humorística a tot aquest seguit d’impediments que no ens permeten, amb normalitat, apropar-nos en llengua catalana a molts dels nostres conciutadans i, per tant, perpetuar una discriminació que, creiem, en el segle XXI no té cabuda. Els gags formen part del material didàctic acompanyant i reforçant des d’una dimensió humorística les principals idees que desgrana la Plataforma per la Llengua. Per exemple, es fan servir en les sessions i tallers d’acollida lingüística que l’entitat ofereix com a servei a empreses i institucions.

Vint contes comptats. El món en un munt de contes

Centre de Normalització Lingüística de Sabadell (CPNL)
Vint contes comptats. El món en un munt de contes és un llibre de contes d’arreu del món escrits en 20 llengües diferents i traduïts al català. Cada conte, a més a més de la il·lustració i d’un mapa lingüístic, també es complementa amb una explicació sobre la llengua original. Hi han participat associacions d’immigrants i entitats locals, alumnat nouvingut dels cursos de català i voluntaris del programa “Voluntariat per la llengua”. Amb aquest llibre es pretén, d’una banda, consolidar el patrimoni cultural de la població nouvinguda mitjançant l’ús del català perquè el procés d’adaptació els resulti més fàcil; de l’altra, ampliar el coneixement que la població autòctona pugui tenir de les diferents cultures i llengües estrangeres per millorar el procés d’acolliment. També s’ha editat una breu guia didàctica per treballar la diversitat lingüística i s’ha iniciat una roda de visites per apropar el material a tots els centres escolars i alhora convidar-los a participar al projecte SaBabel, un cens lingüístic que ha de ser el resultat final del treball realitzat a les aules i que pretén mostrar la diversitat lingüística com un valor, i no com un handicap. A més a més, el material es presentarà tant a les biblioteques de Sabadell com a les de la resta de localitats de l'àrea del CNL de Sabadell. S’han fet diverses actuacions relacionades amb el llibre: actes diversos, l’espai radiofònic Llengües de Ràdio Sabadell, actuacions amb el Pla Educatiu d’Entorn... Podeu trobar més informació a: http://cpnl.cat/20contescomptats.

El comerç t'acull. Oberts a la immigració en català

Montse Clarasó i Osama Alkhatib
Confederació de Comerç de Catalunya
“El comerç t’acull” és una iniciativa de la CCC, engegada el 2008, que té per objecte afavorir la integració dels nouvinguts en el teixit comercial català, amb el català com a eina d’integració en la societat catalana. D’aquí ve la seva estreta vinculació amb “Oberts al català”, ja que s’informa els nouvinguts sobre normativa lingüística, sobre els recursos que ofereixen les administracions per aprendre català, etc. També s’ofereix assessorament sobre normativa comercial i informació sobre els avantatges d’associar-se comercialment. Així mateix, s’incideix en la millora del perfil professional i s’afavoreix la inserció laboral, amb la col·laboració dels gremis i associacions que integren la CCC. La principal via de difusió del projecte són els 13 convenis de col·laboració signats fins ara amb les entitats d’immigrants més representatives dels col·lectius que es dediquen al comerç (xinesos, marroquins, pakistanesos, llatinoamericans, romanesos, etc.) i que col·laboren activament en la difusió de la campanya “Oberts al català”. D’altra banda, se sensibilitza l’empresariat pel que fa a la gestió del fenomen de la immigració i se’l coresponsabilitza com a agent d’acollida. Hi donen suport la Secretaria per la Immigració de la Generalitat de Catalunya i la Direcció d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona.

L'acolliment lingüístic universitari

Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d'Universitats
L’acolliment lingüístic constitueix un dels eixos d’actuació preferent de les universitats que conformen la Xarxa Vives d’Universitats. D’Alacant a Girona i de Lleida a Palma hi ha actuacions per aconseguir que tant l’alumnat com el professorat nouvingut es familiaritzi al més aviat possible amb la llengua i la cultura catalanes. Entre les actuacions que es duen a terme a les diferents universitats es poden establir cinc ofertes comunes: recursos, en format multimèdia o en format bibliogràfic; cursos, de tipologia variada (intensius o extensius, presencials, semipresencials o virtuals, etc.); parelles lingüístiques, en les quals els aprenents de català poden practicar la llengua catalana mitjançant sessions de conversa amb estudiants catalanoparlants; activitats de descoberta, que permeten a les persones nouvingudes descobrir territorialment i/o culturalment l’entorn on s'estan, i voluntariats lingüístics, grups d’estudiants universitaris que dediquen part del seu temps lliure a facilitar l’adaptació lingüística i cultural de l’alumnat i el professorat nouvingut.

Acolliment lingüístic al Camp de Tarragona

Anna Domingo
Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Presentació de l’experiència que s’ha desenvolupat al Camp de Tarragona als darrers anys en la línia d’integrar al màxim la feina de tota mena de professionals que intervenen en l’acollida o que fan acolliment lingüístic, amb la finalitat que es tinguin en compte els usos lingüístics a l’hora d’entrar en contacte amb la població nouvinguda. A l’entorn d’una activitat formativa, les jornades d’acolliment lingüístic, s’ha desenvolupat un treball de creació de xarxa, amb les comissions d’acolliment lingüístic que s’han constituït pel territori, com a exemple més clar (entre les quals destaca l’activitat de la de Reus); però també amb la posada en marxa d’un grup de treball virtual en el marc de la plataforma e-Catalunya, que integra més de 70 persones. Altres activitats, com ara les sessions de reflexió o l’elaboració de determinats models de documents (model de protocol de coordinació local, model de guia de recursos per a la població, per exemple), entre els quals destaca un model de protocol d’usos lingüístics, editat recentment per la Direcció General de Política Lingüística amb el títol Model de protocol d’usos lingüístics per a la Generalitat i el sector públic que en depèn. Amb tot això s’ha completat el desenvolupament d’un treball que també ha perseguit l’objectiu de mantenir un fil conductor (en tot allò que es relaciona amb la llengua), any rere any, que emmarqui l’activitat de tots els professionals que tenen un paper o altre en l’acollida de persones nouvingudes.

El nostre món, mètode d'alfabetització en català per a nouvinguts

Rosa M. Falgàs i Marta Nieto
ACEFIR
Hi ha motius molt clars per alfabetitzar en català. 1. Si els fills a l’escola aprenen en català i nosaltres als pares els alfabetitzem en castellà, creem una barrera entre pares i fills. 2. Els estudis superiors són en català. Per tant, alfabetitzar els joves en català els facilita la possibilitat de poder continuar estudiant. 3. Si les persones nouvingudes busquen feina i saben català, poden trobar-ne més fàcilment. Les dones tenen moltes possibilitats de trobar feina tenint cura de persones grans, però les persones grans només parlen català. 4. Per prestigi, ja que si les persones nouvingudes parlen català són més fàcilment acceptades pels altres, fins i tot se les admira i se’ls agraeix l’esforç que fan. Amb El nostre món seguim el mateix procés que un infant des que neix: escoltar, parlar, llegir, escriure. Per aquest motiu els alumnes inicien l’alfabetització de forma oral i més tard aprenen a llegir i escriure. El mètode consisteix en tres llibres. El primer llibre conté paraules senzilles, amb síl·labes directes. El segon llibre conté paraules de síl·labes mixtes i frases senzilles però útils i amb significat. El tercer llibre, elaborat amb el suport d'Amics de la UNESCO de Girona, és de lectures curtes sobre el mercat i l’entorn. El material complementari són tres CD i dues caixes amb 111 fotografies de vocabulari bàsic. Al final, els estudiants alfabetitzats visiten el museu on hi ha exposats els quadres originals que il·lustren el tercer llibre. Normalment és la primera vegada que visiten un museu.

Voluntaris x la festa

Houria Kabbou
Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Reus
Voluntaris x la festa és una iniciativa promoguda per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus amb el suport de la Secretaria d’Acció Ciutadana del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya. Objectiu general: Fomentar la participació de tota la població en general en les festes i tradicions reusenques, en tant que element integrador vers la cultura popular i la llengua catalana. Objectius específics: Estimular l’intercanvi cultural i el treball en xarxa entre els diferents col·lectius, entitats i persones participants; transmetre la nostra cultura, tradicions, festes i llengua per generar sentiment de pertinença a Reus en un clima de tolerància, convivència i respecte, i fer que els voluntaris per la festa se sentin protagonistes i veus actives de la ciutat. Destinataris: Voluntaris x la festa s’adreça a ciutadans de Reus de tota la vida i nous reusencs de qualsevol edat i procedència que estimen la ciutat i volen participar activament en la transmissió de la seva cultura i la llengua catalana. Difusió: Captació de voluntaris en centres educatius, al Centre de Normalització Lingüística, en associacions culturals, lúdiques i festives, en esplais i centres de jubilats, en centres cívics, en trobades obertes a la ciutadania... Accions formatives al voltant del programa: 1. Llengua catalana i habilitats comunicatives en català. 2. Formació personal. 3. Formació cultural. 4. Formació grupal. 5. Formació institucional. 6. Formació social. 7. Formació pràctica.

Estén el català al teu barri

Carles Palau i Neus Arnan
Tallers per la Llengua
L'any 2009 el projecte "Estén el català al teu barri" va guanyar el premi a projectes per estendre l'ús social del català a Tarragona. El projecte es basa en un joc de Tallers per la Llengua, que mitjançant tres proves i en forma de gimcana acompleix uns objectius molt definits de cara a influir positivament en les actituds lingüístiques dels participants. 1. Transformar un paradigma molt estès socialment, potser inconscient, segons el qual el català és una llengua de segona o tercera divisió. Tot i que pensem que no hi ha llengües superiors ni inferiors, tenir present que el català és una de les primeres llengües en molts àmbits reforça l’autoestima dels seus parlants. 2. Interioritzar, a partir de reconèixer incomptables casos concrets i reals, que pràcticament tothom que viu aquí entén el català i que no podem prejutjar aquesta capacitat per trets de raça, d’origen ni d’estatus social. Per això podem viure parlant en català amb tothom sense dubtar, a priori, de si els nostres interlocutors ens entendran. 3. Comprovar que l’hàbit individual de canviar sistemàticament de llengua en funció de la persona amb qui parlem té unes conseqüències molt dràstiques en l’ús social de la llengua i que, per tant, la nostra opció lingüística és molt rellevant. L’experiència, duta a terme amb minyons i noies guies d’11 a 14 anys és molt satisfactòria i esperem poder-la dur a molts agrupaments escoltes, esplais, escoles i barris de Catalunya.

  • Web de Tallers per la Llengua: www.tallers.cat
  • PALAU, Carles; BOSCH, Jordi; ARNAN, Neus; SAGARRA, Marina (coord.); VILA, David (coord.). De la consciència a la conducta. L'experiència de Tallers per la Llengua. Països Catalans: 7dquatre, 2009.
  • VILA I ROS, David (coord.); diversos autors. El català em sedueix. 53 reflexions de Tallers per la Llengua per viure millor en català. Sabadell: 7dquatre, 2011.

PALC - Programa d'acolliment lingüístic i cultural a Mallorca

M. Antònia Ramis
Consell de Mallorca
L’any 2008, el Consell de Mallorca va elaborar un projecte pilot pioner en aquest àmbit: el Programa d'Acolliment Lingüístic i Cultural, que tenia per objectiu principal oferir mitjans humans i materials a dos municipis de Mallorca amb la finalitat de contribuir a fer de la llengua i la cultura catalanes el vehicle d'integració i de cohesió social de la població nouvinguda. El projecte establí acords de col·laboració amb els ajuntaments de sa Pobla i Sant Llorenç des Cardassar per actuar des de l’àmbit municipal. No es va limitar a l’àmbit educatiu o de política lingüística, sinó que s'hi implicà tota la població. Es programaren activitats culturals i de coneixement de l’entorn, en què el principal al·licient no era la llengua sinó l’oci, l’educació, l’orientació laboral i la sanitat. L’any 2009, s’establí una continuïtat amb tota una sèrie d’activitats que s’oferiren a tots els municipis de Mallorca. El 2010 l’objectiu ha estat consolidar el projecte inicial amb el programa que es durà a terme durant tot el 2011-2012, ara a vuit municipis. Objectius: 1. Promoure la integració dels col·lectius de nouvinguts. 2. Facilitar-los eines i recursos per a la integració. 3. Donar suport a les iniciatives municipals noves i potenciar les que ja hi ha. 4. Fomentar la cohesió social. A més de les activitats que es puguin dissenyar per a cada municipi, està previst que el programa serveixi per donar suport puntual i/o adaptar activitats adreçades a aquests col·lectius que ja funcionin, amb l’objectiu de rendibilitzar esforços i ajudar els diferents tècnics municipals, els quals tenen, moltes vegades, vertaderes dificultats per dur endavant projectes de dinamització lingüística.

Llegim en català d’una manera fàcil

Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya
Sovint hi ha gent que té ganes de llegir llibres però, malauradament, no ho pot fer perquè li resulta massa complicat. Davant d’això, el Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya, juntament amb el Centre de Formació d’Adults Manuel Sacristán, ha impulsat la creació de la col·lecció “Llegim”, de llibres de Lectura Fàcil (LF). Els llibres de LF estan redactats i elaborats amb una atenció especial per tal que puguin ser entesos per persones que tenen dificultats lectores i/o de comprensió per causes diverses. En aquest sentit, la LF es caracteritza per la redacció d’una història concreta, lògica, de manera lineal i amb pocs personatges. El llenguatge és senzill, clar i directe i prescindeix de les construccions més abstractes. També s’hi utilitza un tipus de lletra força grossa, es limita la llargada de les línies i es tallen segons el ritme de la parla. Els marges i interlineats són espaiats i el text s’acompanya d’imatges. En aquests moments, la col·lecció “Llegim” consta de quatre títols: No estem mai sols: conèixer Miquel Martí i Pol, de Carme Pérez Arnau; La mirada ferida, de Mireia Companys; El nou món de la Sandy, de Fina Niubó, i Les mateixes estrelles, de Núria Martí Constans, fruit del I Premi de Novel·la Curta de Lectura Fàcil de CCOO. A més de l’edició dels llibres, CCOO de Catalunya s’encarrega de fer-ne les presentacions, organitza sessions per a professionals de l’aprenentatge de la llengua i també sessions de lectures dramatitzades o grups de conversa.

Llengua i empresa

Parla.cat, un entorn d’aprenentatge que s’adapta a les vostres necessitats

Alícia Arisa i Antònia Serena
Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística
Parla.cat és un entorn d'aprenentatge i ensenyament virtual de llengua catalana (2008) fruit de la col·laboració entre la Secretaria de Política Lingüística (actualment DGPL), l’Institut Ramon Llull i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).  La proposta formativa del Parla.cat s'organitza en quatre nivells d’aprenentatge: bàsic, elemental, intermedi i suficiència. Els aprenents poden triar entre dues modalitats d'aprenentatge: la modalitat lliure i la modalitat amb tutoria. D'aquestes dues modalitats, la més completa des del punt de vista de l’aprenentatge és la modalitat amb tutoria. La flexibilitat de Parla.cat permet al CPNL oferir a les empreses un pla de formació en llengua catalana ajustat a les seves necessitats. Es tracta d’una solució formativa excel·lent per a l’àmbit laboral, davant la mobilitat i sovint poca disponibilitat horària d’aquest col·lectiu, pel fet que l’accés als continguts ja no depèn del lloc físic ni de l’horari. El CPNL assegura un aprenentatge de qualitat amb uns tutors qualificats que acompanyen l’aprenent a l’hora que dinamitzen l’aprenentatge i facilita a les empreses informes de seguiment de l’aprenentatge dels seus treballadors. El pòster il·lustrarà quines propostes ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística a les empreses per satisfer les seves demandes concretes.

"Voluntariat per la llengua": millorar el català practicant-lo als centres de treball

Assumpta Casanova, Josep M. Fort, Teresa Rull i Viqui Sanz
Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura - Consorci per a la Normalització Lingüística
El programa “Voluntariat per la llengua”, que va començar l’any 2003 vinculat als cursos de català del CNL de Cornellà de Llobregat,  s’ha estès en poc temps fins a abraçar destinataris, sectors i territoris diversos. Per continuar el procés expansiu del programa, els centres de treball, on bona part de la població passem bona part de la jornada, poden ser un medi adequat per desenvolupar-hi actituds i bones pràctiques lingüístiques. En aquest pòster presentem experiències de  “Voluntariat per la llengua a l’empresa” i especialment la duta a terme des de l’any 2009 pel CNL de l’Àrea de Reus en col·laboració amb la Cambra de Comerç. Les actuacions s’han volgut fer en el marc de la responsabilitat social empresarial (RSE), entesa com la col·laboració de les empreses amb la resta de parts interessades de l’entorn social i territorial on desenvolupen l’activitat, amb l’objectiu d’obtenir beneficis per a cadascuna i, alhora, per a totes en conjunt. Explicant com s’ha plantejat la formació de parelles lingüístiques als centres de treball i fent una primera avaluació de procediments i resultats, pretenem brindar elements per a la reflexió als professionals que tenim encomanada la feina d’estendre el coneixement i l’ús del català.

Convenis per millorar l'atenció en català als grans magatzems d'Andorra

Marc Cortès
Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra
El conveni entre el Servei de Política Lingüística (SPL) i els grans magatzems, de tres anys de durada, suposa el compromís de totes les parts d’aplicar un pla lingüístic que ha de garantir que en el termini d’un any tots els empleats que treballen de cara al públic i que han seguit la formació proposada mantindran el primer contacte amb els clients en català i continuaran adreçant-s’hi en català si els clients parlen en aquesta llengua. El Servei de Política Lingüística ofereix a les empreses els recursos següents: 1. Mòduls gratuïts de català oral bàsic per als treballadors que no saben expressar-se en català. El formador fa les classes a l’empresa fins que els treballadors –una desena per grup– assoleixen un nivell òptim. 2. El Vocabulari bàsic dels grans magatzems. 3. Centres d’autoaprenentatge i cursos de català de formació d’adults. 4. Voluntariat lingüístic intern a la mateixa empresa i el que organitza el Servei de Política Lingüística. 5. El curs de català Veus d’Andorra 1 a un preu reduït. 6. El llibret de vocabulari en imatges i de conversa Viure a Andorra (gratuït). 7. El Vocabulari de bars i restaurants (gratuït). 8. Un certificat per als treballadors que hagin seguit la formació oferta. 9. Identificadors amb els lemes “Estic aprenent català” i “Us puc atendre en català” perquè els clients sàpiguen que els treballadors estan aprenent català o que poden ser atesos en català. 10. Pòsters explicatius de l’actuació que s’està portant a terme, amb el lema “Aquest establiment col·labora amb el Govern per millorar l’atenció als clients en català”.

La situació lingüística a comerços regentats per immigrants nats a l’estranger

Albert Fabà
Consorci per a la Normalització Lingüística
A finals del 2010, el Consorci per a la Normalització Lingüística ha portat a terme una anàlisi en comerços regentats per immigrants a diverses ciutats de Catalunya, ciutats prou diverses com per obtenir una panoràmica amb els matisos suficients, des de ciutats de la primera i la segona corona metropolitana de Barcelona com ara L’Hospitalet de Llobregat o Cerdanyola del Vallès, fins a ciutats gironines com Salt, Figueres o la mateixa Girona, passant per una mostra àmplia dels comerços del barri del Raval de la ciutat de Barcelona. Les observacions, que s’han fet d’acord amb el protocol de l’Ofercat, es divideixen en dos grups: observacions de llengua escrita i de llengua oral. Les observacions de llengua escrita se centren en l’anàlisi dels rètols identificatius, les llengües de l’aparador i de la resta d’elements lingüístics que són dins el comerç. Prenent com a base aquestes dades s’ha construït una variable que es refereix al grau de compliment de la Llei de política lingüística, pel que fa a la retolació identificativa dels comerços. Quant a la llengua oral, els observadors havien d’entrar al comerç, sense parlar, i anotar la llengua d’inici de la conversa dels seus interlocutors. Un cop iniciada la interlocució, els observadors havien de parlar en català i anotar el grau d’adequació dels interlocutors a la llengua catalana.

Alcúdia, una experiència d’exhibició de cinema en català a Mallorca

Miquel Font
Ajuntament d'Alcúdia
S’exposa l’experiència de l’Ajuntament d’Alcúdia com a exhibidor de cinema comercial i escolar des de dia 9 de maig del 2004. L’Auditori d’Alcúdia és un centre multifuncional amb una sala de 477 butaques. Es fa una sola sessió setmanal de cinema cada diumenge sempre que no hi hagi una altra activitat programada, com teatre o concerts. Les pel·lícules s’hi projecten amb un retard d’entre tres setmanes i quatre mesos des del dia d’estrena a les multisales de Mallorca. El preu de l’entrada són 4 euros. A part, l’Ajuntament d’Alcúdia exhibeix cinema escolar dins el marc del programa del Govern de les Illes Balears. L’Auditori d’Alcúdia és una de les poques sales on es pot veure cinema en català amb una certa freqüència. Al pòster donam informació del nombre de pel·lícules, espectadors i llengua, tant del cinema comercial com de l’escolar des del 9/05/2004 fins al 27/02/2011. És clar el contrast de les dades de l’Auditori amb les de la resta de Mallorca. Donam informació d’una estadística que férem de dues setmanes del 2009 (del 16 al 29 de gener) en què sols un 0,077 de les sessions de cinema de Mallorca varen ser en català. Aquests resultats són si fa no fa els actuals. Les multisales no programen cinema en català, tret d’alguna excepció com ha estat el cas de Pa negre, que s’ha exhibit en català al Renoir, unes multisales especialitzades en versions originals. El pòster inclou propostes per fer avançar el català en el camp de l’exhibició cinematogràfica a les Illes Balears.

A l'autobús, en català

Enric Garriga i Marina Massaguer
Centre de Normalització Lingüística de Tarragona (CPNL) i Servei de Política Lingüística de l'Ajuntament de Tarragona
D'ençà de la creació de l'SPLAT, el Servei de Política Lingüística de l'Ajuntament de Tarragona (abril de 2008), el SLC de Tarragona i l'SPLAT han dut a terme, amb el programa Indexplà, l'anàlisi de diversos departaments i empreses municipals, entre el quals l'Empresa Municipal de Transports (EMT). El resultat de l'Indexplà a l'EMT ens ha portat a formular una sèrie de tallers lingüístics per millorar l'ús del català entre el personal administratiu i entre els conductors i inspectors. Per als primers s'han fet dos tallers de recursos lingüístics en línia (desembre 2009 i gener 2010) i per als conductors i inspectors, s'ha elaborat un Taller de Reforç Oral (TRO), del qual s’han fet dues edicions (març-abril 2010 i juny 2010). A més, a partir del 1r TRO, s'ha signat un conveni amb l'EMT per participar al programa "Voluntariat per la llengua" i tots els alumnes del primer TRO s'hi han apuntat.

El català, un dret de ciutadania

Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya
Per a moltes persones, descobrir que a Catalunya es parla una llengua diferent del castellà és una sorpresa que no s’esperaven. Tanmateix, aquesta situació, més que no pas un obstacle, pot convertir-se en una gran oportunitat perquè el coneixement i l’ús del català comporta un element molt important d’incorporació social. El català té la virtut d’esborrar etiquetes socials. Aquest tipus de reflexions són les que el sindicat CCOO de Catalunya incorpora en les informacions que s’editen adreçades a treballadors i treballadores estrangers i a persones que hi tracten. Són materials d’interès laboral o sindical, però alhora fan difusió de la realitat lingüística del nostre país i faciliten algunes eines per conèixer-la. Aquest pòster presentarà tres materials. La guia Coneixes els teus drets?, editada en 9 llengües (català, castellà, xinès, àrab, urdú, tagal, rus, anglès i francès), que recull informació bàsica sobre diferents aspectes del món del treball: tipus de contractes, jornada laboral, seguretat a la feina, etc.; el llibret Tu hi guanyes!,que promou l’aprenentatge del català entre treballadors i treballadores estrangers, i, finalment, la guia per a delegats i delegades sindicals La immigració: la nova realitat al centre de treball, que els sensibilitza sobre les necessitats i els problemes vinculats al fet migratori i dóna a conèixer elements del món laboral per evitar l’explotació i discriminació d’aquestes persones als centres de treball.

Eines d’avaluació sociolingüística a l’empresa: de l’Indexplà al Llenguatest Empresa

Joan Solé i Bernat Martínez
Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
En un món cada vegada més multilingüe, conèixer la situació sociolingüística d’una empresa o d’una entitat és la condició bàsica per millorar la comunicació amb els clients i en general per poder dur a terme un pla de gestió lingüística. L’Indexplà és un programa informàtic que permet obtenir una representació gràfica de l’ús de les llengües en una organització o empresa. Amb aquesta anàlisi es poden conèixer les necessitats lingüístiques que pugui tenir l’organització (cursos, atenció de consultes, models de documents, etc.) o es pot elaborar un pla lingüístic a mida, amb els objectius que aquesta organització es fixi. L’Indexplà el duen a terme tècnics de planificació lingüística en el marc d’una estreta col·laboració amb l'empresa. Ara disposem a més de Llenguatest Empresa, una eina autoavaluativa per a l’empresariat. És un formulari autoemplenable per conèixer globalment la situació del català en qualsevol empresa que, a més, suggereix millores, formula petites indicacions legals i proposa recursos lingüístics útils. El temps previst per contestar les preguntes de Llenguatest Empresa és d’un minut com a màxim. La resposta s’obté de manera instantània sense que calgui aportar cap dada d’identificació. El recurs es pot consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/llenguatestempresa. Quines funcions específiques tenen aquestes eines d’avaluació? Són comparables? En quins casos es poden utilitzar?

Guia de bones pràctiques per a les empreses en relació amb l'ús del català

Eloi Torrents i Bernat Gasull
Plataforma per la Llengua
Des de la Plataforma per la Llengua s’ha elaborat un manual de bones pràctiques a l'empresa pel que fa a la llengua catalana en les relacions amb els clients. L’objectiu final és donar a les empreses unes pautes clares i concises per respectar els drets lingüístics dels consumidors dels territoris de parla catalana. En el document es proposa un decàleg de 10 punts fonamentals que una empresa hauria d’acomplir per no donar un tracte discriminatori als consumidors catalans. Posteriorment, es fa una anàlisi detallada del que seria una bona pràctica en diferents àmbits de l’actuació de l’empresa, en atenció oral i escrita, retolació, etiquetatge, instruccions, llocs web, servei d’atenció al client... A cada apartat es fa un recull de la legislació aplicable en cada àmbit i es fa una proposta de pràctiques respectuoses amb els consumidors catalans. El manual s'ha publicat amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Consum i s’ha fet arribar a organitzacions empresarials, cambres de comerç i institucions públiques. També se n'ha fet difusió a través dels webs de la Plataforma per la Llengua i l’Agència Catalana de Consum. En aquests moments s’està preparant una versió actualitzada del document que inclourà noves aportacions i els canvis legals en relació amb l’ús del català en l’àmbit de l’empresa i consum que s’han produït en els darrers temps.